El Carnaval és conegut com la festa del món al revés, on tothom es deixa portar per la diversió, es disfressa i trenca les regles establertes durant la resta de l'any. Però, a més de la diversió, aquesta festa té arrels profundes i molts aspectes curiosos que han anat evolucionant al llarg del temps.  

1. Fa molts anys, diferents civilitzacions com els jueus, els grecs i els romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans, per exemple, dedicaven festes als seus déus, en què els esclaus i els soldats triaven un rei. Aquest rei manava sense límits però al final, en un acte simbòlic, havia de morir. Al llarg de la història, les festes de Carnaval han intentat ser prohibides en diverses ocasions, però sempre han trobat la manera de sobreviure en celebracions privades o secretes. Amb el temps, el Carnaval s'ha consolidat com una de les festes més populars, alegres i participatives de l'any.

2. El Carnaval està estretament vinculat a la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma, un temps de sacrifici que dura 40 dies, on es renuncia a certs plaers, com menjar carn. El Carnaval, doncs, representa el moment de llibertat abans d'aquest període d'abstinència. Dos personatges són els protagonistes d’aquesta lluita: el rei Carnestoltes, un personatge esbojarrat, bevedor i de costums excessius, i la vella Quaresma, una dona de set cames que representa la temperància i el dejuni.

3. El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any, el dissabte, apareix amb una nova disfressa i llegeix el pregó amb el qual s'inicia la celebració. En aquest discurs, dóna permís per gaudir sense límits, ballar i desfilar. Però, a mesura que s'acosta el dimarts, les coses canvien. La gent comença a adonar-se que tot aquest desordre no pot continuar, i en un judici públic, el rei Carnestoltes és condemnat a mort i cremat. Així, la festa arriba a la seva fi, i la Quaresma comença.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4. La vella Quaresma representa el període posterior al Carnaval. Aquesta figura, amb set cames, simbolitza les set setmanes de la Quaresma. Durant aquest temps, no es poden cometre excessos. El Carnaval s'acaba i dona pas a la calma, l'ordre i el dejuni. Tradicionalment, els menjars abundants es substitueixen per sopes amb oli, verdura i aigua, i només es permet menjar peix els diumenges.

5. La paraula "Carnestoltes" prové del llatí Carns toldrem, que significa "privació de carn", en referència a la Quaresma. D'altra banda, "Carnaval" té dos possibles orígens: un deriva de Carnis avalis, que també fa referència a la Quaresma, mentre que l'altre prové de Carrus navalis, un gran carro amb rodes que els romans utilitzaven per desfilar per les ciutats, representant la llibertat de l'home durant aquests dies.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6. Durant el Carnaval, era habitual preparar l'olla dels pobres, un plat de carn de porc destinat a les persones necessitades. Aquesta acció solidària ajudava als més desfavorits a afrontar el llarg període d'abstinència que començava després del Carnaval.

7. Les primeres disfresses daten del paleolític i el neolític, quan les tribus de caçadors utilitzaven pells d'animals en els seus rituals. A mesura que passaven els segles, el Carnaval va integrar influències de diverses civilitzacions, adaptant-se als costums de cada cultura, fins a convertir-se en la gran festa que coneixem avui.