Castanyes o carbasses? Quan dues festes tan diferents comparteixen calendari

Cada tardor, dues celebracions amb esperits oposats coincideixen a Catalunya: una d’arrel familiar i íntima, i una altra plena de disfresses i espectacle. Lluny d’excloure’s, s’han acabat trobant.

El Gremi de Pastissers de Barcelona calcula que es venen més de 250 tones de panellets cada any, mentre que el sector del lleure confirma un creixement sostingut de les vendes de productes de Halloween, que ja representen fins a un 30% més de facturació que fa deu anys. Aquest doble impuls resumeix una realitat: a les escoles, a les botigues i a les llars, Halloween i Castanyada conviuen.

Una oportunitat comercial… i un possible risc cultural

La irrupció de Halloween ha transformat l’octubre en un moment fort per al comerç. Disfresses, maquillatges, decoracions i esdeveniments de por omplen aparadors i agendes.
Tal com exposa Catalan News, aquesta tendència ha donat oxigen a moltes botigues, però també genera debat. Alguns sectors temen que l’atractiu visual i mediàtic d’aquesta festa estrangera pugui fer minvar l’interès per la tradició pròpia, més discreta i centrada en el caliu familiar.

El naixement del “Castaween”

Davant aquesta pressió, la Castanyada no ha desaparegut: s’ha reinventat. En molts pobles i escoles s’han creat activitats que combinen les dues festivitats: es mengen castanyes mentre els nens van disfressats, es decoren carbasses al costat de safates de panellets i fins i tot es fan mercats temàtics amb tallers i música.
La Veu de l’Anoia ha batejat aquesta fusió amb el nom de “Castaween”, i la descriu com una manera de fer conviure l’atractiu lúdic de Halloween amb el valor identitari i gastronòmic de la Castanyada.

L’arrel espiritual de la Castanyada

Tot i aquests canvis, el fons de la Castanyada continua intacte per a moltes famílies. La festivitat manté el vincle amb Tots Sants, una jornada per recordar els difunts i retrobar-se en família.
Tal com recorda Barcelona Metropolitan, la vigília era, antigament, una nit de vetlles i pregàries, amb campanes i un menjar senzill compartit: castanyes, moniatos, panellets i vi dolç.

Tradició i globalització: un equilibri fràgil

La irrupció de Halloween ha reobert el debat sobre la globalització cultural. Alguns veus alerten que adoptar festes foranes pot diluir els costums propis, mentre que d’altres defensen que la cultura és viva i pot integrar elements nous.
Segons CatalunyaPress, la societat catalana sembla optar per aquesta segona via: incorporar novetats sense abandonar el que és propi.

Dues maneres de celebrar una mateixa tardor

Cada any, l’última setmana d’octubre planteja la mateixa disjuntiva a les llars catalanes: panellets i record, o disfresses i gresca. Però potser la pregunta està mal plantejada.
Les dues festes responen a necessitats diferents i poden complementar-se. Una aporta silenci i memòria; l’altra, diversió i creativitat. El futur dependrà de com sapiguem equilibrar-les.